
Aquesta llegenda és una d'aquelles històries que se't van rebel·lant a trossets. Una d'aquelles tantes coses que es van apareixent davant nostre i que proclamen a crits que les has de conèixer. A crits muts, està clar... sóm uns individus massa tancats com per, molts cops, reconèixer el missatge que duen amagat els aconteixements en la seva ombra.
El primer d'aquests missatges el vaig descobrir a classe d'Història de l'Art, fa dos anys, a primer de Batxillerat. Estavem fent classes sobre l'art romànic que, tot i ser molt interessant, no és que m'estimulés gaire. En aquella classe, també em vaig adormir, amb tanta bona sort que em va caure el llibre de la taula (un llibre que s'hagués pogut confondre amb una totxana...¬¬) El cas és que el llibre va quedar obert per una pàgina on hi havia una escultura finíssima, dolcíssma, molt tendra... una noia intentava abraçar un àngel que se li oferia sense témer res. No s'arribaven a tocar i el desig estava escrit en els seus llavis, els ulls, el gest de les mans, la tensió dels cossos a tot arreu menys a les puntes dels dits i a l'escalfor de la mirada. Atònita, em vaig posar a llegir sobre aquella escultura: Eros y Psique (
Psyché). Tot i la lectura, la història dels dos amants se'm va oblidar.
Va ser fa poc, en un viatge que vaig fer a París, quan van tornar a aparèixer. Vaig tenir l'honor de veure l'escultura al Louvre, de tenir-la a tres mil.límetres i de sentir -tot i que no es pogués tocar- el seu tacte tebi... Eros y psyche... amants que segueixen desitjant-se sense arribar a tocar-se mai, congelats en la tortura més dolça que existeix.
M'encantaria que expliquéssiu què en penseu.
EROS I PSYCHEApulei explica en les seves "Metamorfosis" la llegenda d'aquesta jove, Psique, l'ànima. Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que fou adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li envià a Eros per què la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d'un turó.
D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria.
Tots els matins ell desapareixia amb l'alba. Un dia, Psique sentí enyor del seu pare i les seves germanes, ja casades, i va tornar a casa seva, tot i els consells del seu marit. Aleshores, les germanes, geloses de la seva felicitat, li van insinuar que potser el seu marit no es deixava veure perquè era monstruós.
Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il·luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
La noia vagava, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita, que la va sotmetre a dures feines: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.
Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb una fletxa i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.