L\'ombra de les llums

El Teatre Tívoli acull fins el 12 de juny aquest espectacle dedicat a la memòria del poeta andalús Federico García Lorca i més concretament al seu llibre de poemes Romancero Gitano.
L'obra és una successió de balls i poemes cantats en flamenc entre els quals destaquen "Romance de la luna, luna", "Preciosa y el aire", "Prendimiento y muerte de Antoñito el Camborio" i molts altres...
Vaig tenir la oportunitat d'anar-lo a veure el passat divendres i em va encantar. Més que res vaig embogir amb els balls i la música. Vaig trobar que dels tres "cantaores" només me'n va agradar un. Eren dos nois i una noia. Ella semblava que cantés com qui no vol la cosa, traient importància, emocionant-se només en els punts on semblava que li havien dit "emociona't!", desafiant tota l'estona al públic amb la mirada, no hi havia tensió, no hi havia passió, només semblava haver-hi una gran descàrrega de retrets que no em va acabar de convèncer gaire. El primer dels "cantaors" tenia una veu espectacular però personalment la trobava molt violenta, molt agressiva, massa potser pels poemes que estava interpretant, més tranquils, més nostàlgics... a més, no se l'entenia gaire i donava la sensació que estigués patint amb desmesura. El tercer "cantaor" em va enamorar. Era l'equilibri perfecte entre dolçor i passió, el joc de la veu, el to de les cançons, la pau que transmetia... perfecte, sublim.
Els ballarins també recitaven algun vers... no em va agradar. No em va agradar la manera de fer-ho, retòrica forçada, tot amb la mateixa intensitat, amb la mateixa cadència, amb les mateixes presses per acabar i amb les mateixes ganes per fer-ho sonar solemne... trobo que el "Romancero gitano" s'ha de recitar d'una manera visceral, s'ha de sentir dins de les venes, i projectar-ho, assaborir-lo... no s'ha de fer automàticament, per costum... perd tota la seva màgia.
Pel que fa als balls, les actuacions de José Maya i David Paniagua en els papers d'Antoñito el Camborio i Gitano de Reyerta respectivament, em van semblar impressionants. Força i passió. El primer era més dur que el segon, més fort, més apassionat; David Paniagua era l'equilibri perfecte entre elegància i subtilesa.
La pell de gallina.
És un espectacle digne d'anar a veure pels amants de la dansa flamenca perquè realment és perciós i les danses transmeten tot allò que volen, realment un és capaç d'imaginar-se l'escena i de sentir el poema a flor de pell. Quan em relaxava sempre hi havia algun pas, alguna mirada, algun acord que em feia vibrar. Perfecte la interpretació de les cançons a càrrec de dues guitarres, un piano i una bateria... brutal...
M'agradaria transcriure, ja per acabar, una frase que vaig llegir al programa i que em va encantar. També es pot relacionar amb el poema de Jorge Luis Borges que hi ha penjat al racó poètic d'aquest mateix blog. La frase és de Francisco Suárez i diu així:

"Por eso, de vez en cuando, es conveiniente tener en cuenta lo que puede hacernos mejores, aunque sea por un solo instante, aunque sea para olvidarlo enseguida."

Gràcies a tots

Ja havia sentit a parlar dels Whisky'ns, però és un grup al qual he anat coneixent molt a poc a poc i sempre per interès dels altres en que escoltés cançons seves. La primera que vaig escoltar va ser 'Lila' gràcies a un regal ke em va fer molta il.lusió: un cd de música al complir jo 15 anys... La cançó 'Puc ser jo' me la va presentar un amic molt especial i al que respecto moltíssim. El primer cop que la vaig escoltar va ser com si em bufetegessin la cara, vaig haver de posar-me-la uns quants cops per poder assaborir-la del tot. La vaig trobar preciosa. No només per la melodia, està clar, la lletra em va entendrir. Lletra escrita per algú que ha estat esperant, en l'ombra, que sempre hi ha estat i que algú no ha estat capaç de reconèixer, algú que ja en té prou de ser qui consola i vol ser qui mima, qui besa, qui cuida, qui estima i és correspost d'una manera semblant... és una crida contra la soledat.
L'altre dia ho comentava amb una amiga prenent un cafè: Realment, molts cops ens agrada allò que nosaltres no oferim a aquells que ens interessen. M'explico. Personalment en una persona, en un noi, busco aquell punt de misteri que no acaba de cansar i que tampoc acaba de treure la set, aquell punt d'ocultis-me que genera vici i adicció, aquell punt també una mica de fredor i de capacitat de fer-me emmalaltir de desig...d'acord. Quan a mi m'agrada algú, mai dóno això, sinó que em torno transparent esperant a que l'altre valori la meva confiança com una prova d'amor i que em reconegui i li agradi tal i com sóc... Quants cops hem ignorat a aquella persona que realment ens hagués pogut fer feliços si ens haguéssim fixat en ella potser d'una altra manera... Com sempre, l'estímul i la passió, el bullir la sang i el pensar el menys possible imperen en les relacions amoroses. Confesso que torno a ser immune, que sí, que estic disposada a tornar-me a enamorar i tot el que vuglgueu, però amb calma. M'han desencisat.
Ahir tornava de l'Autònoma amb un amic en ferrocarril i ell va voler escoltar la cançó. Després de sentir-la un cop me la va passar... un parell de versos... bufff... i fora, perquè no era el lloc ni el moment, perquè aquella cançó no hi pintava res allà ni en mi... tot plegat una confusió que requeria, aleshores, d'una espècie d'aïllament emocional, d'una confirmació de que les coses sí que poden ser com canta la cançó, o que realment hi ha gent capaç de cantar-te cançons així, però de moment, no ens hem creuat.
Un petit apunt... bestial com està funcionant la providència últimament. Procurem conservar-nos oberts a qualsevol petit detall que pugui valorar-se i esdevenir un somriure.

Puc ser jo

Els ulls delaten que et fa figa el cor
que ets al fons, que no pots.
Algú ha obert la ferida un altre cop,
que el dolor,
va calant més fons a poc a poc.
Que t'han pansit la il·lusió,
però no has de tenir cap por,
que jo sóc aquí si ho vols.

Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d'espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això
rius de nou,
i si no
puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Sempre pacient a l'ombra del teu cor,
t'he esperat sense cap condició.

I avui que ens necessitem tots dos,
saps molt bé que aquí em tens,
que no em moc, com sempre sóc a prop.
Si no et queda cap racó
d'esperança, puc ser jo
qui et tregui d'aquí, i si ho vols...

Puc passar les nits en vetlla si no dorms.
Puc provar d'espantar tots els teus mal sons.
Dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no, puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Whiskyn's (J. Masdéu)

De la nit al dia (DiscMedi 1999)

A Beverly Knight me la va descobrir el meu pare regalant-me el seu 3r cd, "Who I am" una barreja de soul-funky modern. Em va encantar. L'estiu passat vaig viatjar a Anglaterra i caminant pel carrer principal d'aquell poble, Torquay, vaig veure a l'aparador d'una casa Virgin el nou LP: Affirmation, a més estava d'oferta! Total, aquell LP , més concretament, la seva cançó número 4, "Straight Jacket" es va convertir en la meva cançó de l'estiu. Encara ara quan l'escolto em sembla recordar la vista del port ke es veia des del meu llit, o l'olor que feia el Backpackers on vivia, la gent a ki vaig conèixer -la majoria de la qual, he perdut de vista, exeptuant un gallec, una basca i una sevillana- i aquella sensació de llibertat que es fon amb el descontrol i que tan agrada, i de la que tan difícil és desprendre's un cop tornes a la normalitat. Beverly Knight s'ha convertit en una de les meves cantants preferides, i m'agradaria compartir, almenys la lletra, amb vosaltres. Si voleu escoltar la cançó i no teniu ganes de baixar-vos-la, encantada de deixar-vos el cd.

Sobre Beverly Knight

Ella se sent orgullosa de ser negra, dona, Britànica i de provenir d’un suburbi de Londres on hi regnen el soul i el gospel i que ella estima i adora. Però reconeix que va creixent i canviant, que de les seves arrels neixen noves branques que la van elevant cada cop més amunt, que la fan més gran... Beverly Knight aconseguí l’any 2002 el seu 3r àlbum de platí amb el disc “Who I am”. L’any 2003 Tyrone, el seu millor amic morí de Pneumonia. Era portador del VIH. Per ell ha escrit i publicat aquest passat any l’album “Affirmation” d’on surt aquesta crítica a les relacions que ofeguen, no cal que siguin relacions de parella, també poden ser relacions paterno-filials, o d'amistat. Aquesta cançó, és una crítica a totes aquelles persones que es creuen que encara ens posseeixen quan ja no ens hi lliga res...

Straight Jacket
Why, why can't you be happy for me?
Now that I've found someone who'll put up with me?
I'm no little girle, I'm the woman you raised
I need some answers, you got me fazed
with your prejudice
was there something I missed, when you told me that you love me?

CHORUS
You want me in your straight jacket
you won't accept me without it though
you know it's the one I'v out grown.
You want me in your straight jacket
you'll never close me in your brackets
don't
you realise you're out on your own?

Please, please understand my choice
Why you trying to stifle my voice?
I sympathise with the way that you feel
but times stops for no one
and you're standing still.
And nothing grows under a shadow
I'm sorry -it's not my story

CHORUS

I'm sorry that my life, didn't turn out as you meant
nothing is an accident,
it's all just in the script
it's something to accept,
I know you won't admit
you only hurt yourself,
I can't do this by myself.

Cause we've been banging our heads
on the same place, of the same wall,
at the same time, for far too long now.
And nothing lasts forever
so what else is new?
You held us all together
We're all waiting for you.

CHORUS

Pàgina web oficial de Beverly Knight? CLICA AQUÍ!!

Aquesta cançó va arribar a mi gràcies a una persona que s'ha convertit en un molt bon amic. Des d'aquí li ho vull agraïr. Gràcies Món! Personalment la trobo una cançó molt dolça, d'aquelles que no deixaria d'escoltar si fos immune a l'avorriment.

Autor i obra
Probablement el nom de Peter Cetera no us sonarà molt, però sí el nom de la seva anterior banda: Chicago.
A principis dels '70, Chicago era una banda de jazz-rock molt estimada a Amèria amb èxits com "25 or 6 To 4". Peter Cetera era el vocalista del grup. L'any 1976 Peter Ceterea va escriure la subtil balada "If You Leave Me Now", i quan aquesta va arribar a ser número 1 de les llistes d'èxit, la majoria de treballs de Chicago que la van seguir es van orientar en un estil de rock suau.
Tot i que la fortuna de la banda va minvar cap a finals de la dècada, l'any 1982 Chicago va tornar al capdavant de les llistes amb "Hard To Say I'm Sorry". Tot i que Peter Cetera va publicar un cd en solitàri ja l'any 1981, es va quedar amb Chicago.
Després de deixar la banda, Cetera va retornar aviat als primers llocs de les llistes amb The Glory of love, el seu primer single de l'àlbum "Solitude/Solitaire" (1986)- un molt bon any el '86...- així com el tema principal a la banda sonora de "Karate Kid II". Aquell mateix any també va protagonitzar un número trencador amb "The Next Time I Fall" un duet amb Amy Grant.
L'any 1988 amb "One Good Woman" el single del seu album "One more story", Cetera va fer un altre duet d'èxit, aquest cop amb Cher. Després de 4 anys sabàtics, Peter Cetera va llençar l'any 1992 "World Falling Down", i el 1995 "One Clear Voice".
L'any '97 Peter Cetera va llençar els seus grans èxits "You're the Inspiration- A Collection" amb algunes cançons noves.
No va ser fins el 27 de març del 2001 que Cetera va publicar un nou àlbum "Another Perfect World" i mesos després a Dinamarca va sortir el seu "Greatest Hits". L'any 2002 va millorar els seus "Greatest Hits" fent versions amb David Foster al piano i la seva filla Claire acompanyant la seva veu, en un concert a Chicago.
L'any 2004 Peter Cetera va acabar d'enregistrar el seu primer àlbum sobre nadales "You Just Gotta Love Christmas".

Com a solista, la seva millor cançó és sens dubte aquesta:
Glory of love
Tonight it's very clear,
Cause we're both lying here.
There's so many things I wanna say.
I will always love you,
I will never leave you alone.

Sometimes I just forget,
say things I might regret,
it breaks my heart to see you crying.
I don't wanna lose you,
I could never make it alone.

CHORUS
I am a man who would fight for your honor.
I'll be the hero you're dreaming of.
We'll live forever, knowing together,
that we did all for the glory of love.

You keep me standing tall.
You keep me through it all.
I'm always strong when you're beside me.
I have always needed you,
I could never make it alone.

CHORUS

That's like a knight in shining armor,
from a long time ago.
Just in time I will save the day,
take you to my castle far away.

CHORUS

Peter Cetera

... IMPRESSIONANT!!! Mentre estava escrivint la cançó, aquesta ha començat a sonar a la ràdio... petites coses que et fan somriure i et ratifiquen que, potser, sí que tot conspira per fer-nos una mica més feliços. Espero que tots trobem qui ens ho canti, qui ens digui un t'estimo sense por, qui no s'avergonyeixi de sentir.

Vols escoltar "Glory of Love" sense necessitat de baixar-te-la? Clica AQUÍ!

Si us interessa saber més coses sobre Peter Cetera, biografia, discografia, novetats... podeu consultar la seva web!! CLIQUEU AQUÍ! :