El petó de Doisneau
L'original de la immortalització del petó més famós del segle XX, "El Petó" de Doisneau, ha estat sotmès a subhasta i venuda a un col·leccionista suïs per 155 mil euros (200.000 dòlars). La xifra supera la més gran cotització assolida per una peça d'autor.La subhasta va ser convocada per la propietària de la fotografia que a més és l'actriu que hi apareix. El seu nom és Francoise Bornet i es va fer la fotografia amb el seu xicot d'aleshroes Jacques Carteaud. Ella era estudiant de teatre. Tot i que la seva història d'amor fos efímera, el seu sentiment va quedar tatuat dins un petit bocí d'eternitat.
"El Petó" s'engendrà quan la revista americana America's Life va encarregar un reportatge sobre els enamorats de París al fotògraf Robert Doisneau. Haurien de passar anys perquè el secret de la foto quedés descobert: la foto no era espontània, sinó que l'artista havia demanat als joves que posessin... de totes maneres i, personalment, opino que això poc importa.
Francoise Bornet de 75 anys va conservar la fotografia firmada per l'autor -que va morir l'any 1994-. Totes les identitats havien quedat en l'anonimat, cosa que va provocar l'aparició de molts aprofitats que en demanaren els drets d'imatge. L'autor va haver de rebel·lar qui eren els joves per evitar confusions.
La venda de la instantània de 18 x 24,6 cm li servirà a Francoise Bornet per muntar, segons diuen, una productora de documentals.
Sobre la fotografia
Personalment opino que la fotografia és d'una elegància i d'una finor exquisides... L'esbeltesa dels cossos, la seva quietud enmig d'un boulevard parisí que respira atrafegat, tota la passió que es desprèn de la dolçor del petó... amb raó és una de les fotografies més famoses del segle XX.
M'agradaria destacar una frase que vaig sentir que deia Francoise Bornet i que comparteixo totalment sobre per què vendre la fotografia. No recordo les paraules exactes, però va venir a dir que a ella desprendre's de la fotografia no li suposava un trauma; ella podria seguir veient la foto, a més, el record estava intacte. Podia vendre la fotografia física, però el 'click' de l'objectiu, el tacte dels llavis d'aquell noi que aleshores estimava, el rebombori de París aquella primavera, la calor del sol a la pell, la carícia de la mà de l'amant... això ja no li prenen, això ja no li compren, això ja no li roben.
No hi ha cap valor material que pugui equiparar-se al valor del record. Si ho preferiu, de la nostàlgia. Cap. Les coses no duen impregnats els records, som nosaltres que omplim els records de coses... som una societat fetitxista, potser no eròticament, però sí emocionalment. El gest de Francoise Bornet em sembla intel·ligent i sincer, sí, però sobretot madur, molt madur.
7 comentarios
homguiguecike -
Stop paying for things you don't use. If you have not set foot in the gym since your New Year's resolution, ditch it. Cancel the subscriptions for magazines and papers you don't read. You can also raise your deductibles for home and auto insurance. Conservatively, that's $50 a month.
la lluna, la pruna -
matthew -
Nosaltres no podem evitar tenir de París una idea com de "paradís de l'amor", pero segurament a un parisenc no li sembla tan fascinant.
matthew -
París -la ciutat de l'amor-, un home i una dona besant-se, dues persones vivint el moment i evadint-se de les absurdes exigències del món, el Sena corrent per allà....tot contribueix a que l'espectador es crei precisament la imatge que s'ha creat, la d'un petó gairebé paradigmàtic, la de dues persones que amb el seu exemple et diuen: "això és la vida, això és l'amor. Deixa el que estiguis fent, no perdis un moment més i corre a viure-la i viure'l", i està molt bé, però quan s'abandona el marc general de la imatge i es fixa la vista en els dos protagonistes no es pot seguir mantenint aquest conjunt d'idíliques sensacions:
El petó pot ser apassionat, impulsiu, gloriós o moltes altres coses, pero la dolçor és el contrari del que mou a l'home de la foto. La dolçor és tranquila, acaramelada, com temorosa de autodestruirse si actua massa depressa, és respectuosa, acarona a l'altre; és compartida pels dos enamorats o no és res. I en canvi, aquí tenim un home que planta un petó impressionant a una noia que segur que en aquell moment li agradava molt, però tota la posse d'ell desmenteix absolutament qualsevol rastre de dolçor.
´ -
Guillem -
Anabel -