Eros i Psique

El primer d'aquests missatges el vaig descobrir a classe d'Història de l'Art, fa dos anys, a primer de Batxillerat. Estavem fent classes sobre l'art romànic que, tot i ser molt interessant, no és que m'estimulés gaire. En aquella classe, també em vaig adormir, amb tanta bona sort que em va caure el llibre de la taula (un llibre que s'hagués pogut confondre amb una totxana...¬¬) El cas és que el llibre va quedar obert per una pàgina on hi havia una escultura finíssima, dolcíssma, molt tendra... una noia intentava abraçar un àngel que se li oferia sense témer res. No s'arribaven a tocar i el desig estava escrit en els seus llavis, els ulls, el gest de les mans, la tensió dels cossos a tot arreu menys a les puntes dels dits i a l'escalfor de la mirada. Atònita, em vaig posar a llegir sobre aquella escultura: Eros y Psique (Psyché). Tot i la lectura, la història dels dos amants se'm va oblidar.
Va ser fa poc, en un viatge que vaig fer a París, quan van tornar a aparèixer. Vaig tenir l'honor de veure l'escultura al Louvre, de tenir-la a tres mil.límetres i de sentir -tot i que no es pogués tocar- el seu tacte tebi... Eros y psyche... amants que segueixen desitjant-se sense arribar a tocar-se mai, congelats en la tortura més dolça que existeix.
M'encantaria que expliquéssiu què en penseu.
EROS I PSYCHE
Apulei explica en les seves "Metamorfosis" la llegenda d'aquesta jove, Psique, l'ànima. Un rei tenia tres filles, la més jove de les quals, Psique, era tan bella que fou adorada com si fos la mateixa Afrodita.
La deessa, gelosa, li envià a Eros per què la fes enamorar-se d'algun home,però, caient ell mateix enamorat de la jove va aconseguir que el seu pare, que desesperava ja de poder casar-la perquè els homes s'espantaven davant la seva bellesa, l'abandonés al cim d'un turó.
D'aquell cim el vent Cèfir, per manament d'Eros, la portà a un palau on la servien nombroses criades. Ja de nit va arribar el seu marit, que la va fer feliç amb el seu amor, imposant-li, però, la condició de que mai provés de veure el seu rostre, ja que si ho feia, el perdria.
Tots els matins ell desapareixia amb l'alba. Un dia, Psique sentí enyor del seu pare i les seves germanes, ja casades, i va tornar a casa seva, tot i els consells del seu marit. Aleshores, les germanes, geloses de la seva felicitat, li van insinuar que potser el seu marit no es deixava veure perquè era monstruós.
Al tornar a palau, Psique va amagar una llàntia sota el llit i, a la nit, mentre ell dormia, va il·luminar el rostre del seu marit que va resultar ser un hermosíssim jove. Però Psique va deixar caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i va desaparèixer en l'acte, per no haver obeït ella els seus consells.
La noia vagava, desesperada, per tota la terra, perseguida, a més, per Afrodita, que la va sotmetre a dures feines: omplir un atuell amb l'aigua d'una font que estava defensada per dos dracs, ajuntar piles de llavors diferents per després classificar-les, fer-li comptar els grans de sorra que hi havia en una petita duna... per últim, la va fer baixar als inferns a demanar-li a Persèfone un flascó, però no va poder resistir la temptació i el va obrir, quedant sotmesa a un somni etern.
Eros, encara enamorat d'ella, després de buscar-la llargament, la va trobar i la va despertar amb una fletxa i, volant a l'Olimp li va demanar permís a Zeus per casar-se amb una mortal. El permís li va estar concedit. Zeus va obligar a Afrodita a reconciliar-se amb Psique que va aconseguir la immortalitat.
14 comentarios
Enselm Camacurta Bisturí -
Però tot i així Anna t'estimo, crec que me enamorat de la teva manera d'escriure
Manoli (Manolita) Lopez Ensisam -
T'estimem anna lopez :) XD
arnau -
El cas és que Psique just es desperta del seu somni. La voluntat de l'escola veneciana a la que pertanyía Antonio Canova, que seguía la influència centroeuropea, era la del Barroc, però, encara que el Neoclassicisme rebutjava el Barroc (hem de recordar que la humanitat no es va despertar d'un día per a l'altre en el Neoclassicisme), aquesta seguía influenciada per el moviment contingut de l'escola holandesa. Mostrar senzillament una noia adormida no hauría tingut sentit, però plantejar el moviment que neix del seu despertar és una característica pròpia de la pintura centroeuropea (que seguía Venècia). De manera que no hi ha incongruència, si més no, als ulls d'una persona que coneix el mite. Cita de l'autora: la va despertar amb una fletxa.
(a veure si llegim una mica...)
Enhorabona per l'espai!
nse -
Vero -
estic fen historia de l'art i en aquest moment estic fent Eros i Psique (comentari q tinc q entregar dmà xD)
avere si algu em pudria explika,una questio de la interpretació: les explicacions , osigui, relacio entre la forma i lepoca/relació entre el tema i l'ambient de l'època/raons de finalitat/paper de l'artista en la concreació de l'obra i en el seu estil/critica contra el sistema..
????
algu en sap algooo?
esk nse k fer ya amb aixoO kgndw..xdx*
graciesss d ttes maneres* :)
ver0.
charles -
canta carlos!!!!!1
Raquel -
motls petunets
-ReyCheL-
marta -
pos que a l'assignatura de cultura clàssicaens han fet explicar el mite de Eros i Psique i buscant, buscant he anat a parar a aqesta pagina on surt mol ben redectat.
dw!
mataró -
enga xitoos
te kierooooo peke
niké????
mataró -
carol -
Anna López -
Vinga una abraçadaaaaaaa
Anna
- ILoveYou Niké!!!
Alicia Soler -
Dew!
Anna López -
Com podeu veure la meva atenció a la classe no és ben bé el que podriem dir al 100% però m'agrada molt aquesta obra i e necessitat buscar més d'ella!
Gràcies per explicar-la i fer-la més entenedora... uuu què tendre jeje
Vinga una abraçada
Anna
- Tst Niké