Blogia
L'ombra de les llums

Amada exacta

Amada exacta Com quasi bé tot allò rellevant en la meva vida, el descobrir aquest poema també va ser conseqüència d'una "tragèdia". Anava a 3r d'E.S.O i teniem un professor de música que es deia Jordi, cantant d'òpera i urticàric facial. Com en totes les classes de música, amb ell no feiem absolutament res, la liavem moltíssim a classe i copiàvem descaradament en els exàmens. Jo m'asseia a primera fila i la meva taula estava enganxada a la del professor. Haviem de fer una audició i evidentment ningú tenia ganes de sentir-la, així que vaig agafar el cd i li vaig amagar entre les pàgines del llibre (ooooh...que dolenta que era... ¬¬'). "On és el cd? On és el cd?" i ningú contestava... l'home i el seu poder de persuassió van sortir per la porta en busca de la directora. Dius... cagada... ella va arribar una mica mosquejada perquè li haviem interromput el berenar. Després de 5 minuts de comèdia i davant l'amenaça de no anar de colònies vaig descobrir el cd. Em van castigar igualment. Va ser un pal perquè jo era de les bones nenes de la classe i per una xorrada com aquella havia de veure com gent que fins i tot li aixecava la mà als profes estava marxant en aquell autobús que -masoca de mi- vaig anar a despedir.
El cas és que em va tocar passar tota una setmana a la classe de 2n de batxillerat. Imagineu-vos el que era per una mocosa de 15 anys com jo estar a la classe de 2n de batxillerat! Brutal!
Classe de filosofia de 2n de Batxillerat, dimarts, 2001. Parlaven de Plató i del seu concepte d'amor (dius...bé) i la professora que -oh, providència!- era la directora, va repartir uns folis amb poemes. Al donar-me'l em va picar l'ullet, com si sapigués ja com de fons m'arribarien els versos. Irònicament -o no- aquella dona va penjar els hàbits quan jo vaig acabar 2n de Batxillerat. Pel que he sentit, ara viu a Girona i està guapíssima. No l'he tornat a veure mai. Confio en que ella hagi trobat el seu amant exacte.
El poema és de Pedro Salinas, el poeta dels pronoms, un dels literats que més m'agraden... per no dir el que més. I el poema té una càrrega de passió tancada dins que és impossible que deixi indiferent. Tracta sobre aquells amors que no són els políticament correctes, aquells amors que es recorden quan tot calla, que no s'obliden malgrat el temps i les experiències, aquells amors pels quals ho deixariem tot però que mai ens dónen la oportunitat de fer-ho precisament perquè saben com mantenir la seva màgia... la seva cruel màgia. Sobre el poema, una petita frase: "Amor definido desde la pura esencia, más allá de lo físico, más allá del amante y de la amada. Amor místico"... probablement molts morirem sense conèixer això o sense reconèixer-ho. Per tant, per què no gaudir llegint a algú que sí que ho va sentir?

AMADA EXACTA
Sí, por detrás de las gentes
te busco.
No en tu nombre, si lo dicen,
no en tu imagen, si la pintan.
Detrás, detrás, más allá.
Por detrás de ti te busco.
No en tu espejo, no en tu letra,
ni en tu alma.
Detrás, más allá.
También detrás, más allá
de mí te busco. No eres
lo que yo siento por ti.
No eres
lo que me está palpitando
con sangre mía en las venas,
sin ser yo.
Detrás, más allá te busco.
Por encontrarte, dejar
de vivir en ti, y en mí,
y en los otros.
Vivir ya detrás de todo,
al otro lado de todo
-por encontrarte-
como si fuese morir.
¡Si me llamaras, sí,
si me llamaras!
Lo dejaría todo,
todo lo tiraría:
Los precios, los catálogos,
el azul del océano en los mapas
los días y sus noches,
los telegramas viejos
y un amor.
Tú, que no eres mi amor,
¡si me llamaras!
Y aún espero tu voz:
telescopios abajo,
desde la estrella,
por espejos, por túneles,
por los años bisiestos
puede venir. No sé por dónde,
porque si tú me llamaras
-¡si me llamaras, sí, si me llamaras!-
será desde un milagro,
incógnito,
sin verlo nunca,
desde los labios que te beso,
nunca,
desde la voz que dice "no te vayas".

Pedro Salinas

0 comentarios