Secreto

Aquest escrit és meu. El vaig escriure després de passar una nit -la única nit- amb un noi al que estimava i que crec que m'ha ensenyat moltes coses. Emocionalment gràcies a ell em considero... no més madura, perquè, ja veus, però sí més curtida. Probablement ara em prendria les coses amb més calma, potser amb més tendresa, amb més dolçor, buscant més la carícia que no pas el descontrol, però tant li fa. Aquella nit vam ser ell, jo i la circumstància. Ell ha estat una de les meves grans ferides, la més difícil de tancar -entre altres coses perquè jo no volia que es tanqués- i la més llarga de superar. Ara, un cop viscuda, analitzada, i fins i tot m'atreviria a dir que assaborida, allò que era un secret pel negre dels meus records pot convertir-se en una de les llums que em fa somriure. A la fi, tot es resumeix al mateix.

Secreto

Llegamos a mi casa, todo estaba a oscuras, sentía su espíritu comiéndome el alma y me excitaba, me mordía su mirada y yo me dejaba devorar, le desgarraba... primero con las manos, después con los labios.
Caricias, susurros, secretos y temblores, control de pasiones, de mordiscos, de arañazos, de sudores, de calores... abrazos, botones, sonrisas y colores, amores...
Le acariciaba el pecho, suspiros, se lo besaba, se lo desnudaba, lamiéndolo, rasgándolo, quemándolo con mi aliento en llamas, llamándolo con un gemido... sus manos resbalando por la espalda en esférica caricia, los dedos hábiles desabrochándome la camisa, el cuello, sacrificado y sometido a torturas placenteras.
Caricias, susurros, secretos y temblores, control de pasiones que se va perdiendo, de mordiscos, de arañazos, de sudores, de colores que se desdibujan dentro del éxtasis... abrazos, botones que ya no impiden, sonrisas y calores, amores, vocecillas interiores: ignoradas, ignorantes, ingnorado todo lo que no sea nosotros, perfecciones, relaciones, estaciones y vidas, corazones bebedores, usurpadores de realidad, ebriedad de sueños...
Nos estirábamos, nos enlazábamos, nos fusionábamos, nos confundíamos, nos intercambiábamos y completábamos, nos temblábamos, nos sentíamos, desnudos, desnudos mudos, incitaciones, invitaciones, inclinaciones, interjecciones, incondiciones, implicaciones...
Silencios, dolores, gemidos, amores, caricias, susurros cada vez más altos, secretos contados temblores, contracciones, convulsiones sin control de pasiones, mordiscos desgarradores, arañazos inclementes, sangre y sudores, incolores, abrazos fuertes, sonrisas que se muerden la parte inferior del labio, deseo, lujuria, hambre, grito, perfección...
Paz y ternura, flacidez, relajación... colores reencontrados...
Caricias, susurros, secretos y temblores, control de pasiones, de mordiscos, de arañazos, de sudores, de calores... abrazos, botones, sonrisas y colores, amores...

AOE

4 comentarios

[Alba - 09 de mayo de 2005 - 13:57]

Només et puc dir una cosa: IMPRESSIONANT. Has aconseguit recrear un ambient de passió i amor només amb paraules soltes i això no és gens fàcil.
Has explicat totes aquelles accions i tots aquells sentiments que són INEVITABLES i sobretot adictius. El més fascinant de tot és amb la manera que has explicat els fets i els sentiments. M'han vingut a la ment un cúmul d'imatges sense entrelleçar que s'ajuntaven una darrera l'altre mentre anava llegint el text.
Només em queda admirar-te i sobretot felicitar-te.

[Beti - 08 de mayo de 2005 - 23:52]

Màgic, en puc dir poc més. És una imatge feta paraules. El diàleg dels sentits transportat convertit en mots. Per mi has fet una de les coses més difícils: has passat a larealitat allò que guardes dins la teva ment. L'has transformat en ploma i li has deixat marge per fer i desfer a la seva manera. Gràcies per compartir-ho.

[Elma - 06 de mayo de 2005 - 20:07]

Imatges, pensaments, records, espiral de paraules i de cossos que entrecreuen la màgia o l'espontaneïtat de dos ments o de dos ànimes que breument o llarga es tranformen en un sol punt en la línia del temps i de l'espai. Les ferides obertes, sagnants, cicatritzades o desaparegudes creen una capa de pell intangible que ens fa més forts o si més no, ens en fa creure. M'ha encantat.un petonet

[Pol Bargués - 06 de mayo de 2005 - 19:27]

Imagino la nit que descrius, els detalls que oculten les teves paraules... Significa un missatge pels amants, una esperança pels somiadors, una poesia pels poetes. M'agradaria fer-te un dibuix, però no reflectiria la passió de les paraules; podria cantar, però no intepretaria adequadament el ritme; podria pintar, però els colors se'm barrejarien; finalment podria imaginar o somniar, i només així, aconseguiria desxifrar la poesia. Perquè descrius el silenci, la unió en una sola ànima dels cossos, el xiuxiueig dels secrets, les mirades, els somriures, les caricies, els orgasmes, els desitjos... I fas poesia, substitueixes els malsons per somnis, recordes i recites.