Blogia
L'ombra de les llums

La massificació dels blogs

Actualment, per bé o per mal, internet està a l'abast de tothom. Estan a l'abast les seves ofertes, els seus continguts i els seus serveis. Entre aquests, des de fa un temps, destaca la possibilitat de poder-se crear la pròpia pàgina web: un blog personal. En aquest blog, hom hi pot penjar el que vulgui, opinar el que vulgui, parlar del que vulgui, no hi ha barreres, no hi ha restriccions i només ho consulta aquell qui vol.
Ara bé, què passa quan les visites a un d'aquests blogs es massifiquen, sigui per la raó que sigui? Què passa quan les opinions escrites en un blog tenen més credibilitat que les oferides en els mitjans de comunicació convencionals? Actulament la gent recel·la molt dels diaris, recel·la dels informatius i recel·la dels mitjans en general perquè òbviament se n'adona del fet que, aquests, cada cop estan més esclavitzats a les decisions dels grans grups que els controlen, que cada cop són menys i més grans. La gent busca rotunditat en les afirmacions, buscar arguments que es puguin entendre i passions desfermades que ratifiquin l'aspecte humà dels aconteixements que els rodegen. Els blogs dónen això.
La pregunta a plantejar ara és si realment això és positiu. Evidentment, no ho és. Pot portar a confusions i a extremismes, pot dur a concepcions equivocades o a visions parcials de la realitat... ostres, és curiós que els mitjans de comunicació de masses condueixin irremeiablement al mateix, no? Es critica el periodisme de blogs, sí, però, en realitat, què és el periodisme de premsa? què és el periodisme d'informatius televisius? Qui afirma la veracitat de les fonts i qui corrobora quina és l'opinió i l'enfocament acertats? L'únic que diferència el periodisme de blogs del periodisme de masses és l'excusa de la professionalitat.
També podria plantejar-se el fet que el periodisme de blogs és, per dir-ho d'alguna manera, el tercer esglaó d'aquesta escala: el primer és la realitat, el segon és la realitat vista i transmesa pels mitjans de comunicació de masses, el tercer és la realitat vista i transmesa pels mitjans de comunicació de masses i interpretada pel "poble baix", per tant és molt menys fiable el terreny dels blogs que el dels mitjans. D'acord. Això seria així si els mitjans de comunicació de masses es limitessin a informar, donar totes les claus que ells bonament han aconseguit, oferir tots els punts de vista i deixar a la població la llibertat de decidir. Malauradament això no és així. Per res. Per tant, trobo que el periodisme de blogs és una reacció justificada i comprensible al fenomen mediàtic actual.
Que poden arribar a confondre? Sí, però, què no?
Els blogs, ara per ara, són l'alternativa als mitjans convencionals i és lògic que l'alternativa sempre resulti atraient quan allò establert no acaba de convèncer.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

4 comentarios

Ignacio -

certament. Si els mitjans de comunicació estan conrolats pel capital, com podem esperar una informació completament objectiva i veraç? El periodista, o qualsevol, es veu obligat a cercar alternatives. Ara bé: Com sabem que aquestes són correctes?

Aquesta és la qüestió!

matthew -

Exemple tan absurd com còmic i tan còmic com irrellevant: Eto'o es lesiona crec que en el darrer Barça-Madrid, no sembla greu. Al dia següent, el diari SPORT afirma que Eto'o estarà de baixa 5 dies; el diari Marca, en canvi, afirma que seran...8 setmanes!

8 setmanes, 5 dies...dia amunt, dia avall...el redactor es va descomptar una mica, o pretenia enganyar???
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

matthew -

Personalment em costa imaginar al senyor Rajoy i al senyor Aznar tancants en una habitació en la penombra meditant plans maquiavèlics amb la intenció de dividir la societat, i fent després un riure d'autosatisfacció de dolent de dibuixos animats en plan: "JE JE JE JEJE!!!". Dubto que visquin amb la intenció de dividir la societat. (Que consti, vaig votar ERC a les últimes eleccions)

Sobre el perill que poden suposar els blogs...jo no el veig per enlloc. Que algun insensat pot adoptar sense restricció les opinions que hi llegeix? Doncs si, però és que el mateix individu, justament pel fet de ser insensat, fa exactament el mateix amb les opinions que rep de la televisió o el diari, siguin quines siguin.
La clau de "l'èxit" per a que un mateix sigui informat no sembla ser D'ON treu la informació, sinó la seva capacitat crítica; la seva inteligència, en definitiva.
Una persona ilusa es creurà allò que li donin, li ho doni qui li ho doni; una persona amb criteri, no acceptarà res com a vàlid pel mer fet de que algú altre ho ha afirmat.

El perill doncs, no és la expansió del "fenomen blog", sinó la poca capacitat intel·lectual de la massa (massa que, per altra banda, no accedeix en general als blogs perquè no li interessen).
Que això és POTENCIALMENT PERILLÓS per què obra la porta a que una malèvola ment escrigui per a enverinar la ment de qui el llegeixi? Doncs sí, però tots els diaris i televisionsd'aquest país fan exactament el mateix amb un abast infinitament més gran. No en va, ja fa temps que es considera la premsa com el 4t poder d'un estat, i sovint tant o més poderós com els que la precedeixen.

Jordi -

Hola,
Estic d'acord amb tu sobretot en això de la rotunditat de les afirmacions. És evident que en els blogs cal fer-ne un ús responsable. No ens podem creure tot el què diu, hem de ser crítics i mantenir-nos freds.
El perill que tenen aquests arguments únics, les veritats absolutes (les mateixes que defensen els professor que fan examen de veritat o mentida, sense matisos intentant putejar als alumnes). Els arguments purs són els que defensen els extrems. Ens pot portar doncs a una divisió de la societat, encara més de la que a hores d'ara pretén el PP.
També penso que en els blogs, com vaig dir en un article meu és com per "desfogar les opinions". No tots tenim la possibilitat d'escriure un article d'opinio a un diari de renom (com un altre professor que destaca per la seva prepotència i el tracte d'inútils que li mereixem).
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres