El monstre de les galetes, a règim ¬¬

Segons una interessantíssima notícia que vaig sentir fa pocs dies a la televisió, al Monstre de les galetes del Barri Sèsam (que malament queda en català...) se'l sotmetrà a règim. Pel que es veu podia ser una influència pels nens que només fes que menjar galetes, això podia conduïr a futurs trastorns alimentàris i a conflictes familiars de desobediència a taula.... bé.... A veure, personalment penso que està molt bé que hagin adoptat aquesta mesura, al cap i a la fi, la influència que el Barri Sèsam té avui en dia en els nens és frapant, tothom mira Barri Sèsam, per tant, per què canviar abans les programacions infantils eliminant els programes amb cert contingut de violència o de mala educació? Hi ha problemes molt més seriosos. Com per exemple... que el monstre de les galetes s'empatxi a menjar galetes!!! Videojocs bèl·lics...? Què són en comparació a la dieta innutritiva del monstre de les galetes? És molt més important que aquest mengi verduretes en comptes de galetes que no que els nens es viciin a Game Boy Soccer's i coses d'aquestes, no?
Ja era hora que la televisió comencés a responsabilitzar-se sobre els seus continguts.... un monstre de les galetes que no menja verdura... on s'és vist....

1 comentario

[matthew - 01 de mayo de 2005 - 15:23]

És realment patètic, però es clar, la gent creu que amb enviar 2 duros a honduras si 8i només si) hi passa un huracà és ser molt solidari i se sent, com si ja hagues complert. Qui hagi pres aquesta decisió es deu potser se sent molt feliç amb sí mateix.
Jo personalment no he enviat mai res a les víctimes de cap tsunami ni huracà, en bona part per no tenir diners que donar i en part pq passo de sumar-me a moviments tan estúpidament irreflexius, però sé perfectament que, no ho faci (com no ho faig) o ho faci, seguiré sense preocuparme verdaderament per l'arrel del problema. Preocuparse'n de veritat és una altra cosa, com preocupar-se per la bona educació dels nens és més que posar a règim un monstre que, en qualsevol cas, cap nen pren com a model alimentici perquè, en el moment en que el mira, no té la racionalitat suficient per pensar en aquestes coses ni tampoc està mirant la sèrie per a treure'n conclusions serioses. La educació dels nens t´´e més a veure amb els pares que amb els nens, i per tant les mesures han d'estar relacionades amb ells.