Blogia
L'ombra de les llums

ACTUALITAT

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

La massificació dels blogs

Actualment, per bé o per mal, internet està a l'abast de tothom. Estan a l'abast les seves ofertes, els seus continguts i els seus serveis. Entre aquests, des de fa un temps, destaca la possibilitat de poder-se crear la pròpia pàgina web: un blog personal. En aquest blog, hom hi pot penjar el que vulgui, opinar el que vulgui, parlar del que vulgui, no hi ha barreres, no hi ha restriccions i només ho consulta aquell qui vol.
Ara bé, què passa quan les visites a un d'aquests blogs es massifiquen, sigui per la raó que sigui? Què passa quan les opinions escrites en un blog tenen més credibilitat que les oferides en els mitjans de comunicació convencionals? Actulament la gent recel·la molt dels diaris, recel·la dels informatius i recel·la dels mitjans en general perquè òbviament se n'adona del fet que, aquests, cada cop estan més esclavitzats a les decisions dels grans grups que els controlen, que cada cop són menys i més grans. La gent busca rotunditat en les afirmacions, buscar arguments que es puguin entendre i passions desfermades que ratifiquin l'aspecte humà dels aconteixements que els rodegen. Els blogs dónen això.
La pregunta a plantejar ara és si realment això és positiu. Evidentment, no ho és. Pot portar a confusions i a extremismes, pot dur a concepcions equivocades o a visions parcials de la realitat... ostres, és curiós que els mitjans de comunicació de masses condueixin irremeiablement al mateix, no? Es critica el periodisme de blogs, sí, però, en realitat, què és el periodisme de premsa? què és el periodisme d'informatius televisius? Qui afirma la veracitat de les fonts i qui corrobora quina és l'opinió i l'enfocament acertats? L'únic que diferència el periodisme de blogs del periodisme de masses és l'excusa de la professionalitat.
També podria plantejar-se el fet que el periodisme de blogs és, per dir-ho d'alguna manera, el tercer esglaó d'aquesta escala: el primer és la realitat, el segon és la realitat vista i transmesa pels mitjans de comunicació de masses, el tercer és la realitat vista i transmesa pels mitjans de comunicació de masses i interpretada pel "poble baix", per tant és molt menys fiable el terreny dels blogs que el dels mitjans. D'acord. Això seria així si els mitjans de comunicació de masses es limitessin a informar, donar totes les claus que ells bonament han aconseguit, oferir tots els punts de vista i deixar a la població la llibertat de decidir. Malauradament això no és així. Per res. Per tant, trobo que el periodisme de blogs és una reacció justificada i comprensible al fenomen mediàtic actual.
Que poden arribar a confondre? Sí, però, què no?
Els blogs, ara per ara, són l'alternativa als mitjans convencionals i és lògic que l'alternativa sempre resulti atraient quan allò establert no acaba de convèncer.

El pianista

El pianista Ningú sap qui és. Se'l van trobar vagant per una carretera de la ciutat de Sheernes al sud d'Anglaterra el passat set d'abril. Roba bona,empapada, mirada perduda i boca muda. El van ingressar en un hospital psiquiàtric on ell demostrava tenir por de tothom, on s'ocultava en les ombres i on només responia a l'estímul que li oferia el tacte gèlid de les tecles d'un piano. La seva imatge ha donat la volta al món per provar de saber qui és aquest misteriós personatge amo d'un do per la música frapant. I és que realment la gent necessita històries com aquesta. Siguem realistes. Quantes persones s'han trobat perdudes? Bastantes. De quantes n'hem sabut la història? De cap o de ben poques. Però és que, quantes han estat envoltades d'aquest ocultisme romàntic, d'aquesta por, d'aquesta història que inspira compassió i admiració a tothom qui la llegeix? La gent està assedegada de històries que en principi semblen fantàstiques o inversemblants, la gent vol creure que en aquest món encara hi ha espai per la sensibilitat. Tothom seguirà amb atenció la història d'aquest noi que mira amb ulls atemorits i posició tímida a una càmera que el sorpren mentre passeja les seves partitures sota un dia assoleiat. Tothom vol conèixer la clau del misteri ara que aquest s'ha fet de domini públic, ara que es té un petit "culebró" mundial entre les mans. Jo la primera. Però afirmo rotundament que si aquest tipus no dominés el piano, si aquest tipus no hagués destacat en això, si no hagués estat un geni, la notícia no hagués tingut la més mínima rellevància i ell hagués estat ingressat fins que recuperés la memòria o fins que el donéssin per impossible. Evidentment sense voler depreuar la figura de l'artista misteriós, deixeu-me dir que no hi ha ànimes caritatives. Tot respon a un interès o un altre...tristament. M'agradaria molt saber què en penseu.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

és l'aniversari del meu petitó

és l'aniversari del meu petitó Avui és dia 2 de maig... el meu petitó compleix21 ANYS!!!!!!!!. Des d'aquí m'agradaria felicitar-lo i que tothom ho llegís. Mai m'he sentit sola estant al seu costat i tenint les seves carícies sota les meves mans m'ha estat més fàcil somriure. Deixa'm recordar-te un dia qualsevol, sota la llum d'un fanal mig fos, rere una església. Una rebelació, un secret, una sorpresa, una cançó... hi va haver un abans i un després d'aquella nit en nosaltres, un abans i un després d'aquella església, un abans i un després d'una anada a Sant Pol, un abans i un després d'un llegir en un banc del castell de Malgrat, un abans i un després d'atravessar tants miralls junts, i de tants cops llençar-nos junts al buit, un abans i un després d'ahir, un abans i un després d'ara. Cada moment amb tu és per mi una frontera entre el que he estat i el que seguiré éssent, perquè tu em renoves i em salves. Un cop et vaig dir ke seria la teva companya d'armes. Ho seguiré éssent, procuraré sempre deixar-te prou espai com perquè puguis estendre les ales mentre et faig un petó. Ets una de les poques coses que em fan tornar al passat, una de les poques coses que aconsegueixen que el revisqui sense nostàlgia. Gràcies. Per tu aquest recordar, per tu aquest agraïr.... "Agárrate de mi mano... que tengo miedo del futuro... y detrás de cada huida estabas tú, estabas tú..."...no des la luz....

Si Peter Pan viniera

Si Peter Pan viniera a buscarme una noche azul
que me sorprenda a oscuras, por favor, que no de la luz
no vaya a descubrir que suelo mentir
cuando juro ser aún ese niño,
quién le va a contar que la gran ciudad
no dejo ninguno,
ni uno vivo...

Estrella fugaces mi más breve instante
respiran el humo,
escuchan el mudo rumor que nace en sus vientres,
fueron arrojados al acantilado de al cruel favela,
huyen de las hienas de escuadrones de la muerte.

Si Peter Pan viniera a buscarme una noche azul
que se extingan los soles dónde diablos te esconderás tú
Mowgly coserá botas en Ceilán
no escuchará rugir de noche a Bagheera,
Tom Sawyer reirá tras el humo del crack
si en esta redada logra salvar la vida.

Si Peter Pan viniera a buscarme una noche azul,
que nos sorprenda a oscuras, por favor, apaga la luz,
si quieres evitar que en la tempestad
le queme la fiebre de niños ancianos,
quien le hará entender que al amanecer
cierran con grilletes sus ojos cansados.

Niños que perdí, a los que mentí
gritan a lo lejos
arañan el hielo de la luz de la mañana.
Niños con espinas con cuencas vacías
que te lanzan piedras,
tiñen las sirenas de todas las ambulancias.

Ismael Serrano

T'stim

El monstre de les galetes, a règim ¬¬

El monstre de les galetes, a règim ¬¬ Segons una interessantíssima notícia que vaig sentir fa pocs dies a la televisió, al Monstre de les galetes del Barri Sèsam (que malament queda en català...) se'l sotmetrà a règim. Pel que es veu podia ser una influència pels nens que només fes que menjar galetes, això podia conduïr a futurs trastorns alimentàris i a conflictes familiars de desobediència a taula.... bé.... A veure, personalment penso que està molt bé que hagin adoptat aquesta mesura, al cap i a la fi, la influència que el Barri Sèsam té avui en dia en els nens és frapant, tothom mira Barri Sèsam, per tant, per què canviar abans les programacions infantils eliminant els programes amb cert contingut de violència o de mala educació? Hi ha problemes molt més seriosos. Com per exemple... que el monstre de les galetes s'empatxi a menjar galetes!!! Videojocs bèl·lics...? Què són en comparació a la dieta innutritiva del monstre de les galetes? És molt més important que aquest mengi verduretes en comptes de galetes que no que els nens es viciin a Game Boy Soccer's i coses d'aquestes, no?
Ja era hora que la televisió comencés a responsabilitzar-se sobre els seus continguts.... un monstre de les galetes que no menja verdura... on s'és vist....

HABEMUS PAPAM

HABEMUS PAPAM Germans.... Habemus papam...
A més, no un Papa qualsevol ,no, per sort tenim a un Papa que deixarà les coses tal i com estaven, que seguirà amb la mateixa política humanament tancada però catòlicament oberta que exercia el nostre anterior Papa, el solidàri, Joan Pau II. Tindrà aquest també tan amor als mitjans de comunicació que deixarà milions d'imatges d'ell acariciant a nens famèlics perquè puguin ser retransmeses un cop mori? Algú sap què se n'ha fet d'aquells nens? El contacte epidèrmic amb un papa... fa passar la gana?
Però no en n'anem per les branques, talment com Cosimo Piovasco di Rondò, el Baró Rampant (com d' envejat ha hagut de ser aquest personatge d'Italo Calvino pels condemnats a seguir trepitjant el fang d'aquesta terra arrossegant una creu...). Parlàvem de Joseph Alois Ratzinger, mundialment conegut com Benedictus XVI.

Pel Cardenal Ratzinger tot són veritats absolutes i tot es fonamenta en la Bíblia i en l'actitud conservadora: no hi ha sentiments que puguin superar la seva perspectiva ni opinions que puguin contradir la seva prioritat. Un món lliure...? Per què? Si ell vol un món en pau!
Es podria veure Ratzinger com un Papa conservador, sí, però que té com a meta principal aconseguir la pau en un món on tants han fracassat. Per aconseguir això, siguem sincers, cal el fonamentalisme, fonamentalisme no entès com a terrorisme, ni com a crim, sinó com a idea, com a cadena, com a barrera, com a gàbia.
Ratzinger creu que on l'Església no ofereix un sistema de valors alternatius, on es compromet amb l'Estat o la cultura, "deixa de tenir la capacitat de protegir la llibertat"... al cap i a la fi, tots sabem que l'Estat i sobretot la cultura, són restringidors de llibertats personals.
Qui va ser Ratzinger per ser com és?
Ratzinger va pertànyer a les Juventuts Hitlerianes quan era seminarista tot i que mai va arribar a ingressar al Partit Nazi. L'any 1943 va ser allistat a una unitat antiaèria que defensava una planta de BMW fora de Munich i després va ser enviat a la frontera d'Àustria amb Hongria per construïr trampes per tancs. Després de ser enviat de retorn a Bavaria, va desertar, i al acabar la guerra era presoner de guerra d'Estats Units.
Ratzinger va veure com el govern nazi manipulava la informació que tenia, com el govern nazi va ser capaç d'enganyar tota una nació fent creure que els jueus eren repugnants per genètica. Milions de persones van morir per aquestes mentides. Per això Ratzinger assegura: "El servei de l'Església a la societat és mantenir veritats absolutes que funcionin com a marcadors de límits". Per Ratzinger la fe cega és una garantia de pau, i potser té raó.

Les obres de Ratzinger com a prefecte de la Congregació per la Doctrina de la Fe han estat disciplinar els teòlegs amb tendències liberals; han estat bloquejar els moviments com ara la Teologia de l'Alliberació i el pluralisme religiós; han estat limitar a bisbes progressistes i conferències episcopals, obligades a acceptar límits com la inclusivitat i l'expansió de la idea de l'autoritat vaticana sobretot en temes com la orientació de dones i la invalidació de les ordenacions de l'Església anglicana.... perdó... he dit "Congregació per la Doctrina de la Fe"?Ho sento, volia dir "2a Inquisició", espero que em disculpeu per aquest petit error.

Així doncs, el futur de la religió catòlica està en mans d'un fonamentalista que té en el seu mapa-mundi el Vaticà en el centre i una foto d'ell a la seva dreta. Tal i com van dir a CQC el 21.IV.2005... "Muuuuuuy a su derecha.... tanto que nadie puede estar más a la derecha que él....". Completament d'acord.
Siguem o no siguem catòlics. Siguem o no siguem catòlics practicants, ens afecta qui es col·loqui sobre el tron de l'Església.
Potser la corona que pesa més de totes és la mitra i el ceptre amb més força, el vàcul. Passi el que passi amb Ratzinger el que està clar és que ell seguirà lluitant per la veritat. La seva.

M'encantaria que em diguéssiu què en penseu

Si voleu més informació sobre Ratzinger podeu comprar-vos la seva biografia:
* "EL VIGILANTE DE LA FE" de John Allen que en el seu llibre descriu al religiós com "el zar doctrinal" de l'Església Catòlica.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres