El perfil: Josep Pernau

La porta ens l’obra un home amb el rictus d’algú a qui han despertat de la migdiada, però tot i així somriu. 74 anys, nascut a Lleida, el fet més important de la seva infància va ser, sens dubte, la mort del seu pare sota les bombes nacionals.
Llicenciat en magistèri, Josep Pernau va donar classes a Durro, la Val d’Aran, abans de baixar a Barcelona i estudiar periodisme a l’Ateneu Barcelonès. La seva feina va ser a El Correo Catalán, al qual van seguir Tele-eXpres, Diario Fmenino, Diario de Barcelona (del qual en seria director), Destino, Mundo diario, Diari de Barcelona i El Periódico. En aquest últim Josep Pernau es va jubilar l’any 2002 després de treballar-hi 22 anys escrivint la seva columna Opus Mei.
S’autodefineix d’esquerres i contràri a la política del PP. Això li ha fet guanyar molts enemics. Ja en l’època de la transició va ser víctima d’algunes amenaces per part de franquistes, de les quals ara se’n riu no sense cert orgull impregnat als llavis. En la actualitat hi ha fòrums dedicats a criticar la seva obra als quals ell ni es connecta ni se’n preocupa. Assegura que per arribar a ser un bon periodista no cal sotmetre’t i fer tot el que vulguin sinó ser bona persona, encuriosir-se per tot i ser conseqüent amb els propis principis. Cal, també, valentia per lluitar i no cedir ni a pressions ni a pors.
Fa poc més d’un any Josep Pernau va publicar les seves memòries “Josep Pernau. Memòries. D’Arbeca a Opus Mei” que el passat mes d’abril va presentar en castellà a Madrid. Un recull d’anècdotes que narren des de la mort del seu pare fins a la seva jubilació com a periodista a El Periódico amb un llenguatge amè farcit d’una ironia subtil.